Sónar Calling GJ273b

Sónar, el festival de música, creativitat i tecnologia de Barcelona compleix 25 anys. Des dels seus orígens el 1994, Sónar, fidel al significat del seu nom, ha rastrejat les músiques més innovadores, radicals i compromeses del planeta. Per celebrar el nostre 25º aniversari, Sónar decideix invertir la seva funció i passar de radar a antena. Així neix el projecte Sonar Calling GJ273b. Hem sintetitzat un quart de segle d'exploració musical i l'hem enviat a l'espai, concretament a l'exoplaneta Luyten Star b, amb l'objectiu de propiciar el primer contacte de la Humanitat amb una intel·ligència extraterrestre.

Sónar lidera aquest experiment artístic-científic amb la col·laboració de dues institucions pioneres en la detecció de vida extraterrestre: l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i el METI International (Messaging Extraterrestrial Intelligence). En el projecte participen 35 artistes vinculats amb el festival, d'orígens i discursos musicals diversos. L’IEEC (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya) és un institut de recerca que estudia totes les àrees de les ciències de l'espai, incloent-hi la Terra com a planeta, el Sistema Solar, els exoplanetes, la física estel·lar, la física d’astropartícules, i la cosmologia. L’IEEC duu a terme projectes per al descobriment de planetes habitables, recolza la cerca d'intel·ligència extraterrestre (SETI, [email protected] i BOINC) des de fa més d'una dècada i allotja la web Seti.cat. El segon partner del projecte és el METI International, l'organització pionera en el disseny de missatges susceptibles de ser compresos per una civilització extraterrestre. Fundat l’any 2017, realitza recerca científica i programes educatius sobre l'enviament de Missatges a Extraterrestres Intel·ligents (METI) i la Cerca d'Intel·ligència Extraterrestre (SETI).

El contacte amb una intel·ligència extraterrestre ha estat objecte d'interès i fascinació durant dècades. Als anys 70 es van dur a terme els primers projectes del que es denomina SETI (cerca d'intel·ligència extraterrestre), que incloïen l'ús del radiotelescopi d’Arecibo (Puerto Rico), tant per detectar possibles emissions de civilitzacions en altres estrelles com per a l'enviament de missatges de ràdio i de materials a través sondes cap a l'espai interplanetari. Gran part dels esforços s'han invertit en les escoltes de diferents estrelles per detectar senyals d'intel·ligència exterior. No hi ha hagut cap resultat positiu que coneguem, a part d'un únic senyal, la trucada “Wow!”, que no ha pogut ser explicada encara. Des de 1974 s'han enviat transmissions a estrelles brillants i conegudes, o a estrelles amb exoplanetes gegants, de moment sense èxit. En els últims anys s'han descobert nombrosos exoplanetes en estrelles properes al Sol i alguns d'ells semblen complir els requisits perquè es tracti de mons habitables. És doncs el moment adequat per fer un primer intent de comunicació amb les hipotètiques civilitzacions d'aquests planetes.

Per a la segona transmissió al maig 2018, el projecte compta amb la col·laboració de Dr. Yvan Dutil astrofísic qui, juntament amb el seu col·lega Stéphane Dumas (1970-2016), va definir en 1999, un petit ”diccionari” de símbols o conceptes, cadascun descrit amb una imatge d'uns pocs píxels. La secció tutorial del nostre missatge presenta els diferents conceptes a poc a poc, com si estiguéssim ensenyant a un bebè a parlar.

Des del punt de vista científic, aquest experiment és nou perquè dirigeix la transmissió a un exoplaneta concret, proper i que sembla reunir les condicions necessàries per albergar vida. Ho és també perquè la codificació, la cadència i la potència del missatge incrementa sensiblement les possibilitats de ser rebut i comprès per una intel·ligència no terrestre. El disseny del missatge per part de l’IEEC i el METI és propedèutic: cada secció del missatge conté la informació necessària per descodificar la secció següent. El missatge conté tant informació bàsica sobre la humanitat com diverses peces musicals. Des del punt de vista musical, aquest projecte és nou perquè compta amb la participació activa d'un nombre important de músics d'alt nivell, que han creat peces expressament per ser enviades a Luyten’s Star b.

L'emissió es dirigeix a l’Estrella de Luyten, també coneguda com GJ 273. Luyten’s Star està a la constel·lació del Can Menor, a una distància de 12,4 anys llum de nosaltres. Es tracta d'una estrella molt més freda que el nostre Sol, amb una temperatura d'uns 3.000ºC (comparats amb els 5.500ºC del Sol), i per tant molt més vermellosa. Li estimem una massa i un radi que és més o menys un terç dels valors solars. L'estel no es veu sense un telescopi. Va ser batejada amb el nom d'un astrònom holandès-americà, Willem Jacob Luyten, que va mesurar el seu moviment propi (respecte a altres estrelles llunyanes). Aquest 2017 es va anunciar el descobriment de dos planetes al seu al voltant. Un d'ells, amb una massa gairebé tres vegades major a la Terra, se situa a la zona habitable de l'estrella, i probablement sigui una mica més calent que la nostra Terra. El seu any dura uns 19 dies dels nostres. Es tracta de l'Estrella Luyten b. Aquest planeta té un company més intern i més petit, amb una massa un 30% major a la del nostre planeta i l'any del qual dura uns 5 dies, que es diu Estel Luyten c. No sabem si l'Estel Luyten b efectivament té aigua, ni si ha retingut una atmosfera que el faci habitable. Però de moment no tenim cap motiu per pensar que no ho sigui. Si ho fos, seria un món amb oceans com els nostres, tal vegada més calents, amb un cel il·luminat per una estrella aparentment més gran que el sol i que brilla amb una llum vermellosa.