Sónar Calling GJ273b

Sónar celebra 25 anys amb un missatge a la intel·ligència extraterrestre.
38 artistes envien música a GJ273b, un exoplaneta potencialment habitable a 12,4 anys llum de la Terra. Una celebració, un experiment artístic-científic i una reflexió col·lectiva oberta a humans i extraterrestres.

¿Podem esperar una resposta de GJ273b?

Sónar celebra 25 anys amb un missatge a la intel·ligència extraterrestre.
38 artistes envien música a GJ273b, un exoplaneta potencialment habitable a 12,4 anys llum de la Terra. Una celebració, un experiment artístic-científic i una reflexió col·lectiva oberta a humans i extraterrestres.

¿Podem esperar una resposta de GJ273b?

Dr. Ignasi Ribas, IECC
Director Científic Sónar Calling GJ273b

Dr. Ignasi Ribas, IECC
Director Científic Sónar Calling GJ273b

Timeline

Distància recorreguda:
0 km

Temps transcorregut:
0

Terra

Distància recorreguda:
0 km

Temps transcorregut:
0

Des de les altes latituds de Tromsø (Noruega) una ràdio transmissió d'alta potència surt des de la Terra fins al cel. El nostre planeta, el tercer del sistema solar, és un objecte rocós envoltat per una atmosfera espessa. No hi ha res especial respecte a la seva mida o la seva òrbita però hi ha una cosa que el fa únic: és l'únic lloc de l'univers que alberga vida… vida intel·ligent… fins ara.

Des de les altes latituds de Tromsø (Noruega) una ràdio transmissió d'alta potència surt des de la Terra fins al cel. El nostre planeta, el tercer del sistema solar, és un objecte rocós envoltat per una atmosfera espessa. No hi ha res especial respecte a la seva mida o la seva òrbita però hi ha una cosa que el fa únic: és l'únic lloc de l'univers que alberga vida… vida intel·ligent… fins ara.

Distància recorreguda:
3.8·105 km (380000 km)

Temps transcorregut:
1.3seg

Lluna

Distància recorreguda:
3.8·105 km (380000 km)

Temps transcorregut:
1.3seg

El missatge arriba a l'òrbita de la lluna, satèl·lit de la Terra. La lluna es va crear fa bilions d'anys, quan un proto-planeta va esclatar contra una Terra encara jove, arrencant part del seu mantell. D'aquesta manera, la lluna i la terra són realment germanes. Des de la Terra sempre es veu la mateixa cara de la lluna, i les seves fases es deuen a canvis en la il·luminació solar, mentre orbita al voltant del nostre planeta cada 27 dies.

El missatge arriba a l'òrbita de la lluna, satèl·lit de la Terra. La lluna es va crear fa bilions d'anys, quan un proto-planeta va esclatar contra una Terra encara jove, arrencant part del seu mantell. D'aquesta manera, la lluna i la terra són realment germanes. Des de la Terra sempre es veu la mateixa cara de la lluna, i les seves fases es deuen a canvis en la il·luminació solar, mentre orbita al voltant del nostre planeta cada 27 dies.

Distància recorreguda:
1.7·108 km (170 milions de km)

Temps transcorregut:
9.6min

Mart

Distància recorreguda:
1.7·108 km (170 milions de km)

Temps transcorregut:
9.6min

El missatge arriba a l'òrbita del planeta vermell. De tots els planetes del sistema solar, Mart és el més semblant a la Terra. Des del segle XIX s'ha pensat que podria albergar vida (fins i tot vida intel·ligent!). Tot i que és 10 vegades més lleuger que la terra, és possible que en el passat tingués atmosfera i aigua a la seva superfíce. Tots dos han desaparegut i avui el planeta està oxidat. Però potser va haver-hi vida fa bilions d'anys i són moltes les missions que segueixen buscant encara aquestes petjades.

El missatge arriba a l'òrbita del planeta vermell. De tots els planetes del sistema solar, Mart és el més semblant a la Terra. Des del segle XIX s'ha pensat que podria albergar vida (fins i tot vida intel·ligent!). Tot i que és 10 vegades més lleuger que la terra, és possible que en el passat tingués atmosfera i aigua a la seva superfíce. Tots dos han desaparegut i avui el planeta està oxidat. Però potser va haver-hi vida fa bilions d'anys i són moltes les missions que segueixen buscant encara aquestes petjades.

Distància recorreguda:
2.6·108 km (260 milions de km)

Temps transcorregut:
14.5 min

Cinturó

Distància recorreguda:
2.6·108 km (260 milions de km)

Temps transcorregut:
14.5 min

El missatge arriba al punt més proper del cinturó d'asteroides. En néixer el sistema solar, la matèria entre Mart i Júpiter hauria d’haver-se consolidat formant un planeta, però el pes de la gravetat de Júpiter ho va parar, resultant en milions de roques de diferents grandàries suspeses a l'espai prenent forma de cinturó. El més gran d'ells és Ceres, una planeta nan amb un diàmetre d'uns 1.000 km.

El missatge arriba al punt més proper del cinturó d'asteroides. En néixer el sistema solar, la matèria entre Mart i Júpiter hauria d’haver-se consolidat formant un planeta, però el pes de la gravetat de Júpiter ho va parar, resultant en milions de roques de diferents grandàries suspeses a l'espai prenent forma de cinturó. El més gran d'ells és Ceres, una planeta nan amb un diàmetre d'uns 1.000 km.

Distància recorreguda:
2.75·108 km (275 milions de km)

Temps transcorregut:
15.3 min

Cinturó interior

Distància recorreguda:
2.75·108 km (275 milions de km)

Temps transcorregut:
15.3 min

El missatge ha creuat el cinturó d'asteroides. Els asteroides es troben agrupats en famílies, depenent de les seves propietats orbitals. A causa de la seva forta gravetat, les zones que corresponen a l'òrbita de Júpiter estan mancades d'asteroides. Aquestes zones són conegudes amb el nom de 'Kirkwood gaps'.

El missatge ha creuat el cinturó d'asteroides. Els asteroides es troben agrupats en famílies, depenent de les seves propietats orbitals. A causa de la seva forta gravetat, les zones que corresponen a l'òrbita de Júpiter estan mancades d'asteroides. Aquestes zones són conegudes amb el nom de 'Kirkwood gaps'.

Distància recorreguda:
7.65·108 km (765 milions de km)

Temps transcorregut:
42.5 min

Júpiter

Distància recorreguda:
7.65·108 km (765 milions de km)

Temps transcorregut:
42.5 min

El missatge es troba ara a la distància orbital de Júpiter. Amb una massa 313 vegades major a la de la terra, i un diàmetre 11 vegades mes gran, Júpiter és el gegant del sistema solar. Un nucli rocós, envoltat per gas, amb la qual cosa no hi ha una separació clara entre la superfície i l'atmosfera, com sí passa en el cas de la terra. El seu embolcall gasós està ple de núvols i els vents arriben a velocitats superiors a 600km/h. El Gran Punt Vermell, un huracà gegantí tres-centes vegades més gran que el nostre planeta, porta aquí des de fa molts segles.

El missatge es troba ara a la distància orbital de Júpiter. Amb una massa 313 vegades major a la de la terra, i un diàmetre 11 vegades mes gran, Júpiter és el gegant del sistema solar. Un nucli rocós, envoltat per gas, amb la qual cosa no hi ha una separació clara entre la superfície i l'atmosfera, com sí passa en el cas de la terra. El seu embolcall gasós està ple de núvols i els vents arriben a velocitats superiors a 600km/h. El Gran Punt Vermell, un huracà gegantí tres-centes vegades més gran que el nostre planeta, porta aquí des de fa molts segles.

Distància recorreguda:
1.4·109 km (1400 milions de km)

Temps transcorregut:
1h 19m

Saturn

Distància recorreguda:
1.4·109 km (1400 milions de km)

Temps transcorregut:
1h 19m

El missatge arriba a l'òrbita del majestuós Senyor dels Anells. Saturn és un planeta gasós amb una massa gairebé 100 vegades la de la Terra, envoltada per un magnífic sistema d'anells. Els anells estan formats per bilions de partícules de gel i roca, amb una grandària que va des d'un gra de sorra fins al tamany d'una casa. Se suposa que els anells són enderrocs d'estels, asteroides o llunes estrellades. Encara que s'estenen per milers de quilòmetres des de la superfície del planeta, els anells principals tenen només uns 10 metres de grossor.

El missatge arriba a l'òrbita del majestuós Senyor dels Anells. Saturn és un planeta gasós amb una massa gairebé 100 vegades la de la Terra, envoltada per un magnífic sistema d'anells. Els anells estan formats per bilions de partícules de gel i roca, amb una grandària que va des d'un gra de sorra fins al tamany d'una casa. Se suposa que els anells són enderrocs d'estels, asteroides o llunes estrellades. Encara que s'estenen per milers de quilòmetres des de la superfície del planeta, els anells principals tenen només uns 10 metres de grossor.

Distància recorreguda:
2.9·109 km (2900 milions de km)

Temps transcorregut:
2h 40m

Urà

Distància recorreguda:
2.9·109 km (2900 milions de km)

Temps transcorregut:
2h 40m

El cap del missatge ara es troba a Urà, i la seva cua està sortint de l’òrbita de Mart. El missatge arriba a l'òrbita d'Urà. Urà té una massa 14 vegades major que la de la Terra i un radi 4 vegades major al del nostre planeta. Es coneix com un gegant de gel, atès que aproximadament el 80% de la seva massa està formada per una mescla líquida d'aigua, metà i amoníac gelat. L'eix del planeta està tan inclinat que Urà orbita al voltant del sol pràcticament només per un costat. Aquesta insòlita orientació pot deure's a la col·lisió amb un altre planeta més gran poc després de la seva formació.

El cap del missatge ara es troba a Urà, i la seva cua està sortint de l’òrbita de Mart. El missatge arriba a l'òrbita d'Urà. Urà té una massa 14 vegades major que la de la Terra i un radi 4 vegades major al del nostre planeta. Es coneix com un gegant de gel, atès que aproximadament el 80% de la seva massa està formada per una mescla líquida d'aigua, metà i amoníac gelat. L'eix del planeta està tan inclinat que Urà orbita al voltant del sol pràcticament només per un costat. Aquesta insòlita orientació pot deure's a la col·lisió amb un altre planeta més gran poc després de la seva formació.

Distància recorreguda:
4.5·109 km (4500 milions de km)

Temps transcorregut:
4h 10m

Neptú

Distància recorreguda:
4.5·109 km (4500 milions de km)

Temps transcorregut:
4h 10m

El missatge arriba a Neptú. Aquest va ser el primer planeta a ser descobert per càlculs matemàtics, abans fins i tot de ser vist amb telescopi l'any 1846. Com Urà, Neptú és un altre gegant de gel, amb una massa 17 vegades major que la de la terra i un radi una mica menys de 4 vegades major que el nostre. Els vents a Neptú poden arribar a fins als 2.400 km/h, els més ràpids detectats fins ara en el sistema solar.

El missatge arriba a Neptú. Aquest va ser el primer planeta a ser descobert per càlculs matemàtics, abans fins i tot de ser vist amb telescopi l'any 1846. Com Urà, Neptú és un altre gegant de gel, amb una massa 17 vegades major que la de la terra i un radi una mica menys de 4 vegades major que el nostre. Els vents a Neptú poden arribar a fins als 2.400 km/h, els més ràpids detectats fins ara en el sistema solar.

Distància recorreguda:
5.5·109 km (5500 milions de km)

Temps transcorregut:
5h 3m

Plutó

Distància recorreguda:
5.5·109 km (5500 milions de km)

Temps transcorregut:
5h 3m

La càpusula arriba a Plutó, un planeta nan (classificat com a tal l’any 2006), amb un diàmetre de sol 2.370 km, 5 vegades més petit que el de la terra, i només dos terços més que el de la lluna. També és un dels integrants més grans descoberts fins avui del cinturó de Kupier, una zona poc investigada que s'estén més enllà de l'òrbita de Neptú, i que es creu que està poblada per centenars de milers de cossos de roca i gel. La superfície de Plutó és un dels llocs més freds de tot el sistema solar, amb una temperatura de -225º C.

La càpusula arriba a Plutó, un planeta nan (classificat com a tal l’any 2006), amb un diàmetre de sol 2.370 km, 5 vegades més petit que el de la terra, i només dos terços més que el de la lluna. També és un dels integrants més grans descoberts fins avui del cinturó de Kupier, una zona poc investigada que s'estén més enllà de l'òrbita de Neptú, i que es creu que està poblada per centenars de milers de cossos de roca i gel. La superfície de Plutó és un dels llocs més freds de tot el sistema solar, amb una temperatura de -225º C.

Distància recorreguda:
2.1·1010 km (21 mil milions de km)

Temps transcorregut:
19h 24m

Voyager

Distància recorreguda:
2.1·1010 km (21 mil milions de km)

Temps transcorregut:
19h 24m

El missatge ha arribat a la distància màxima a la qual ha arribat una nau espacial feta per l'home i enviada des de la Terra, la Voyager 1. Llançada el 1977, Voyager 1 tenia com a repte explorar les regions més llunyanes del sistema solar, incloses Júpiter, Saturn i Titan, la més gran de les llunes de Saturn. Després d’aquesta missió científica, Voyager 1 va continuar el seu viatge i el 2012 es va convertir en la primera nau espacial a sortir-se de la zona d'influència del Sol, entrant d'aquesta manera a l'espai interestel·lar.

El missatge ha arribat a la distància màxima a la qual ha arribat una nau espacial feta per l'home i enviada des de la Terra, la Voyager 1. Llançada el 1977, Voyager 1 tenia com a repte explorar les regions més llunyanes del sistema solar, incloses Júpiter, Saturn i Titan, la més gran de les llunes de Saturn. Després d’aquesta missió científica, Voyager 1 va continuar el seu viatge i el 2012 es va convertir en la primera nau espacial a sortir-se de la zona d'influència del Sol, entrant d'aquesta manera a l'espai interestel·lar.

Distància recorreguda:
1.8·1011 km (180 mil milions de km)

Temps transcorregut:
7 d

Planeta 9

Distància recorreguda:
1.8·1011 km (180 mil milions de km)

Temps transcorregut:
7 d

El missatge ara està arribant a la distància del Planeta 9. Durant dècades els astrònoms han especulat sobre l'existència d'un novè planeta al sistema solar. Segons càlculs publicats l'any 2016, aquest planeta podria tenir una massa 10 vegades la de la terra, i descriuria una òrbita molt excèntrica que duraria un període de 15.000 anys. El Planeta 9 no ha estat vist encara. Si existeix, és possible que es trobi actualment al Cinturó de Kupier, a una distància 1.200 vegades més gran que la distància entre el Sol i la Terra.

El missatge ara està arribant a la distància del Planeta 9. Durant dècades els astrònoms han especulat sobre l'existència d'un novè planeta al sistema solar. Segons càlculs publicats l'any 2016, aquest planeta podria tenir una massa 10 vegades la de la terra, i descriuria una òrbita molt excèntrica que duraria un període de 15.000 anys. El Planeta 9 no ha estat vist encara. Si existeix, és possible que es trobi actualment al Cinturó de Kupier, a una distància 1.200 vegades més gran que la distància entre el Sol i la Terra.

Distància recorreguda:
4.7·1011 km (470 mil milions de km)

Temps transcorregut:
18 d

Oort

Distància recorreguda:
4.7·1011 km (470 mil milions de km)

Temps transcorregut:
18 d

El missatge es troba en el límit intern del núvol Oort, una petxina de gel que habita als marges del sistema solar. Es pensa que aquest núvol de partícules són les restes de la matèria que va formar del sol i els planetes. Té forma esfèrica i consisteix en un núvol exterior i un interior en forma de dònut. El planeta menor Sedna, descobert l’any 2003, pot ser que formi part del núvol interior d’Oort.

El missatge es troba en el límit intern del núvol Oort, una petxina de gel que habita als marges del sistema solar. Es pensa que aquest núvol de partícules són les restes de la matèria que va formar del sol i els planetes. Té forma esfèrica i consisteix en un núvol exterior i un interior en forma de dònut. El planeta menor Sedna, descobert l’any 2003, pot ser que formi part del núvol interior d’Oort.

Distància recorreguda:
1.4·1013 km (14 bilions de km)

Temps transcorregut:
1.5 yr

Oort Out

Distància recorreguda:
1.4·1013 km (14 bilions de km)

Temps transcorregut:
1.5 yr

El missatge està sortint del núvol Oort. Aquest núvol és una reserva de nuclis cometaris amb gels datats del principi del sistema solar. Conté un nombre molt elevat de partícules, possiblement més de 2 trilions. Els estels amb òrbites de més de 200 anys provenen d'aquesta zona. A la seva velocitat actual, el Voyager 1 arribarà al núvol Oort en uns 300 anys, i trigarà uns 30.000 a travessar-ho.

El missatge està sortint del núvol Oort. Aquest núvol és una reserva de nuclis cometaris amb gels datats del principi del sistema solar. Conté un nombre molt elevat de partícules, possiblement més de 2 trilions. Els estels amb òrbites de més de 200 anys provenen d'aquesta zona. A la seva velocitat actual, el Voyager 1 arribarà al núvol Oort en uns 300 anys, i trigarà uns 30.000 a travessar-ho.

Distància recorreguda:
4.0·1013 km (40 bilions de km)

Temps transcorregut:
4 yr 89d

Proxima Centauri

Distància recorreguda:
4.0·1013 km (40 bilions de km)

Temps transcorregut:
4 yr 89d

El missatge ha arribat a l’estrella més propera al sol: Proxima Centauri. Proxima Cen és un nan vermell amb una massa 8 vegades menor de la del Sol, que pertany a un sistema d'estels similars al sol, Alpha Cen A i Alpha Cen B. El 2016 es va anunciar que Proxima Centauri també alberga un planeta d'una massa similar a la terra, orbitant a la seva zona habitable, amb una òrbita d'11.2 dies. És possible que aquest planeta tingui aigua liquida en la seva superfíce i, per tant, pugui ser habitable.

El missatge ha arribat a l’estrella més propera al sol: Proxima Centauri. Proxima Cen és un nan vermell amb una massa 8 vegades menor de la del Sol, que pertany a un sistema d'estels similars al sol, Alpha Cen A i Alpha Cen B. El 2016 es va anunciar que Proxima Centauri també alberga un planeta d'una massa similar a la terra, orbitant a la seva zona habitable, amb una òrbita d'11.2 dies. És possible que aquest planeta tingui aigua liquida en la seva superfíce i, per tant, pugui ser habitable.

Distància recorreguda:
5.6·1013 km (56 bilions de km)

Temps transcorregut:
5 yr 345 d

Estrella de Barnard

Distància recorreguda:
5.6·1013 km (56 bilions de km)

Temps transcorregut:
5 yr 345 d

El missatge ara està a la distància de l'estrella de Barnard, un nan vermell 7 vegades més petit que el nostre Sol. És el quart estel més proper al Sol, després de les 3 del sistema Alpha Centauri, i la més propera a l'hemisferi celestial del nord. L'estrella de Barnard és aparentment la que més es mou de totes, un fet observat pel reconegut astrònom americà I.I. Barnard.

El missatge ara està a la distància de l'estrella de Barnard, un nan vermell 7 vegades més petit que el nostre Sol. És el quart estel més proper al Sol, després de les 3 del sistema Alpha Centauri, i la més propera a l'hemisferi celestial del nord. L'estrella de Barnard és aparentment la que més es mou de totes, un fet observat pel reconegut astrònom americà I.I. Barnard.

Distància recorreguda:
8.1·1013 km (81 bilions de km)

Temps transcorregut:
8 yr 218 d

Sirius

Distància recorreguda:
8.1·1013 km (81 bilions de km)

Temps transcorregut:
8 yr 218 d

El missatge s'ha estat acostant a Sirius, i ara es troba a la seva distància més propera, menys de 4 km llum. Sirius, també conegut com l’estrella alfa de la constel·lació Canis Majoris, és l’estrella més brillant vista des de la terra, i des de el missatge es veu fins i tot 5 vegades més brillant. En realitat, Sirius és un sistema estel·lar binari, format per un estel blanc el doble de gran que el Sol i un altre estel blanc nan que l'acompanya.

El missatge s'ha estat acostant a Sirius, i ara es troba a la seva distància més propera, menys de 4 km llum. Sirius, també conegut com l’estrella alfa de la constel·lació Canis Majoris, és l’estrella més brillant vista des de la terra, i des de el missatge es veu fins i tot 5 vegades més brillant. En realitat, Sirius és un sistema estel·lar binari, format per un estel blanc el doble de gran que el Sol i un altre estel blanc nan que l'acompanya.

Distància recorreguda:
1.1·1014 km (110 bilions de km)

Temps transcorregut:
11 yr 167 d

Procyon

Distància recorreguda:
1.1·1014 km (110 bilions de km)

Temps transcorregut:
11 yr 167 d

El missatge ha estat viatjant cap a la direcció de l'estrella Procyon, al sistema alpha Canis Minoris, i ara ha arribat a la seva distància més curta, a 0.65 anys llum. Parlem de la vuitena estrella més brillant del firmament, però, des de la distància, Procyon es veu molt brillant, unes 60 vegades més que Sirius vista des de la Terra. És un sistema binari format per un estel blanc 50% més gran que el sol i una altra nana també blanca.

El missatge ha estat viatjant cap a la direcció de l'estrella Procyon, al sistema alpha Canis Minoris, i ara ha arribat a la seva distància més curta, a 0.65 anys llum. Parlem de la vuitena estrella més brillant del firmament, però, des de la distància, Procyon es veu molt brillant, unes 60 vegades més que Sirius vista des de la Terra. És un sistema binari format per un estel blanc 50% més gran que el sol i una altra nana també blanca.

Distància recorreguda:
1.2·1014 km (120 bilions de km)

Temps transcorregut:
12 yr 145 d

Luyten

Distància recorreguda:
1.2·1014 km (120 bilions de km)

Temps transcorregut:
12 yr 145 d

El missatge ha arribat a la seva destinació! L'estrella Luyten, un nan vermell 4 vegades més petit que el sol, allotja almenys dos planetes a la seva òrbita. Un d'ells, l’estrella B de Luytens, té una massa tres vegades major que la de la Terra i orbita en una zona habitable. Podria ser que tingués aigua? És possible que hagi desenvolupat vida intel·ligent? Tindran capacitat comunicativa? I tecnologia suficient per desxifrar el nostre missatge? Potser obtenim la resposta dins d’uns altres 25 anys.

El missatge ha arribat a la seva destinació! L'estrella Luyten, un nan vermell 4 vegades més petit que el sol, allotja almenys dos planetes a la seva òrbita. Un d'ells, l’estrella B de Luytens, té una massa tres vegades major que la de la Terra i orbita en una zona habitable. Podria ser que tingués aigua? És possible que hagi desenvolupat vida intel·ligent? Tindran capacitat comunicativa? I tecnologia suficient per desxifrar el nostre missatge? Potser obtenim la resposta dins d’uns altres 25 anys.

Tot sobre el projecte

Què és Sónar i per què proposa Sónar Calling GJ273b?

Sónar, el festival de música, creativitat i tecnologia de Barcelona compleix 25 anys. Des dels seus orígens el 1994, Sónar, fidel al significat del seu nom, ha rastrejat les músiques més innovadores, radicals i compromeses del planeta. Per celebrar el nostre 25º aniversari, Sónar decideix invertir la seva funció i passar de radar a antena. Així neix el projecte Sonar Calling GJ273b. Hem sintetitzat un quart de segle d'exploració musical i l'hem enviat a l'espai, concretament a l'exoplaneta Luyten Star b, amb l'objectiu de propiciar el primer contacte de la Humanitat amb una intel·ligència extraterrestre.

Qui està involucrat a Sónar Calling GJ273b i quin rol té cadascun?

Sónar lidera aquest experiment artístic-científic amb la col·laboració de dues institucions pioneres en la detecció de vida extraterrestre: l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i el METI International (Messaging Extraterrestrial Intelligence). En el projecte participen 35 artistes vinculats amb el festival, d'orígens i discursos musicals diversos. L’IEEC (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya) és un institut de recerca que estudia totes les àrees de les ciències de l'espai, incloent-hi la Terra com a planeta, el Sistema Solar, els exoplanetes, la física estel·lar, la física d’astropartícules, i la cosmologia. L’IEEC duu a terme projectes per al descobriment de planetes habitables, recolza la cerca d'intel·ligència extraterrestre (SETI, Seti@home i BOINC) des de fa més d'una dècada i allotja la web Seti.cat. El segon partner del projecte és el METI International, l'organització pionera en el disseny de missatges susceptibles de ser compresos per una civilització extraterrestre. Fundat l’any 2017, realitza recerca científica i programes educatius sobre l'enviament de Missatges a Extraterrestres Intel·ligents (METI) i la Cerca d'Intel·ligència Extraterrestre (SETI).

Quins són els antecedents de Sónar Calling GJ273b?

El contacte amb una intel·ligència extraterrestre ha estat objecte d'interès i fascinació durant dècades. Als anys 70 es van dur a terme els primers projectes del que es denomina SETI (cerca d'intel·ligència extraterrestre), que incloïen l'ús del radiotelescopi d’Arecibo (Puerto Rico), tant per detectar possibles emissions de civilitzacions en altres estrelles com per a l'enviament de missatges de ràdio i de materials a través sondes cap a l'espai interplanetari. Gran part dels esforços s'han invertit en les escoltes de diferents estrelles per detectar senyals d'intel·ligència exterior. No hi ha hagut cap resultat positiu que coneguem, a part d'un únic senyal, la trucada “Wow!”, que no ha pogut ser explicada encara. Des de 1974 s'han enviat transmissions a estrelles brillants i conegudes, o a estrelles amb exoplanetes gegants, de moment sense èxit. En els últims anys s'han descobert nombrosos exoplanetes en estrelles properes al Sol i alguns d'ells semblen complir els requisits perquè es tracti de mons habitables. És doncs el moment adequat per fer un primer intent de comunicació amb les hipotètiques civilitzacions d'aquests planetes.

Per a la segona transmissió al maig 2018, el projecte compta amb la col·laboració de Dr. Yvan Dutil astrofísic qui, juntament amb el seu col·lega Stéphane Dumas (1970-2016), va definir en 1999, un petit ”diccionari” de símbols o conceptes, cadascun descrit amb una imatge d'uns pocs píxels. La secció tutorial del nostre missatge presenta els diferents conceptes a poc a poc, com si estiguéssim ensenyant a un bebè a parlar.

En què és nou aquest projecte?

Des del punt de vista científic, aquest experiment és nou perquè dirigeix la transmissió a un exoplaneta concret, proper i que sembla reunir les condicions necessàries per albergar vida. Ho és també perquè la codificació, la cadència i la potència del missatge incrementa sensiblement les possibilitats de ser rebut i comprès per una intel·ligència no terrestre. El disseny del missatge per part de l’IEEC i el METI és propedèutic: cada secció del missatge conté la informació necessària per descodificar la secció següent. El missatge conté tant informació bàsica sobre la humanitat com diverses peces musicals. Des del punt de vista musical, aquest projecte és nou perquè compta amb la participació activa d'un nombre important de músics d'alt nivell, que han creat peces expressament per ser enviades a Luyten’s Star b.

A on s’envia el missatge?

L'emissió es dirigeix a l’Estrella de Luyten, també coneguda com GJ 273. Luyten’s Star està a la constel·lació del Can Menor, a una distància de 12,4 anys llum de nosaltres. Es tracta d'una estrella molt més freda que el nostre Sol, amb una temperatura d'uns 3.000ºC (comparats amb els 5.500ºC del Sol), i per tant molt més vermellosa. Li estimem una massa i un radi que és més o menys un terç dels valors solars. L'estel no es veu sense un telescopi. Va ser batejada amb el nom d'un astrònom holandès-americà, Willem Jacob Luyten, que va mesurar el seu moviment propi (respecte a altres estrelles llunyanes). Aquest 2017 es va anunciar el descobriment de dos planetes al seu al voltant. Un d'ells, amb una massa gairebé tres vegades major a la Terra, se situa a la zona habitable de l'estrella, i probablement sigui una mica més calent que la nostra Terra. El seu any dura uns 19 dies dels nostres. Es tracta de l'Estrella Luyten b. Aquest planeta té un company més intern i més petit, amb una massa un 30% major a la del nostre planeta i l'any del qual dura uns 5 dies, que es diu Estel Luyten c. No sabem si l'Estel Luyten b efectivament té aigua, ni si ha retingut una atmosfera que el faci habitable. Però de moment no tenim cap motiu per pensar que no ho sigui. Si ho fos, seria un món amb oceans com els nostres, tal vegada més calents, amb un cel il·luminat per una estrella aparentment més gran que el sol i que brilla amb una llum vermellosa.
Veure totes les FAQs